Copyright © 2026.
Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Benvingut a la capital dels indigets!
El conjunt arqueològic està format, bàsicament, pels assentaments del Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac (Ullastret), així com la necròpolis del Puig de Serra (Serra de Daró). El Puig de Sant Andreu és l’únic jaciment visitable actualment i alberga la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).
L'itinerari
El primer edifici que us trobareu al entrar a la ciutat ibèrica d’Ullastret és el Centre de Recepció de Visitants on us proporcionaran tota la informació de l’equipament i de la visita. Us trobeu a la part baixa del turó del Puig de Sant Andreu, al llarg del recorregut visitareu els principals punts de la ciutat ibèrica d’Ullastret, fins arribar al capdamunt del turó on hi trobareu el museu monogràfic.
La durada recomanable de la visita és aproximadament d’1h 30 minuts.
És una de les muralles més ben conservades i més espectaculars dels jaciments de l’edat del ferro a Catalunya. La muralla de la ciutat ibèrica d’Ullastret sobrepassava les necessitats defensives que tenien en aquell període. No es tractava de guerres de conquesta del territori sinó de guerres de subsistència entre les mateixes tribus iberes. Si durant alguns anys hi havia hagut males collites havien de cercar recursos per poder subsistir. A banda de la funció defensiva hi havia també una funció dissuasiva i d’ostentació del poder de la comunitat. Una muralla d’aquestes dimensions i d’aquestes característiques era un element propagandístic en el qual la comunitat veia reflectit el seu potencial. Encerclava una superfície de més de 10 hectàrees i comptava amb un monumental fossat defensiu al sector oest.
Aquesta és d’una de les portes més rellevants de la ciutat ibèrica d’Ullastret. La ciutat disposava d’almenys quatre entrades importants amb una amplada suficient per al pas de carros. Aquestes portes permetien accedir als carrers principals, que estaven molt ben connectats amb l’estructura urbana de l’interior de la ciutat. També hi havia una sèrie de portes secundàries, que només permetien l’accés a peu. En alguns casos aquestes portes més petites estaven dissenyades per facilitar la defensa de les portes principals, fent possible la sortida d’un contingent defensiu al mateix nivell de l’atacant.
Parlem de la "ciutat" Ibèrica d’Ullastret perquè l’arqueologia ens ha permès saber que aquí hi havia una estructura urbana ben definida i consolidada, amb carrers principals i carrers secundaris. Aquests eixos feien possible una comunicació àgil a l’interior de la ciutat i també amb l’exterior. Les portes estaven situades als extrems i aquest fet és una cosa molt planificada: podien accedir directament al lloc que els interessava sense haver de fer un llarg recorregut per la ciutat. No es tracta de l’elevat nivell de planificació d’una ciutat romana, com Empúries, però també aquí algú va pensar com havia de ser aquesta ciutat i on s’havia de situar. Es va escollir un turó amb bona defensa, accessible i amb un molt bon control visual de l’entorn.
A la Ciutat Ibèrica d’Ullastret s’han localitzat 3 cisternes d’emmagatzematge d’aigua per a casos d’emergència. Aquesta és la més ben conservada. Estava coberta amb grans lloses de pedra per protegir l’aigua d’impureses i preservar-la de la llum solar, afavorint la seva conservació. A la llosa d’aquí al davant hi ha un encaix on es situava el brocal que permetia extreure l’aigua. A nivell constructiu, les cisternes es van excavar a la roca del turó. Les parets es van folrar amb carreus de pedra sorrenca dels Clots de Sant Julià i es van impermeabilitzar molt bé amb una capa de morter de picadís de ceràmica. Són molt similars a les que hi ha al poblat iber de Castell de Palamós i a la ciutat grega d’Empúries.
A l’interior d’aquestes sitges s’emmagatzemava el cereal, un producte bàsic de l’agricultura i de l’economia dels ibers indigets. Les planes de l’Empordà eren molt fèrtils i aptes per al conreu del cereal.
Una vegada recollit el gra, a les sitges s’emmagatzemava l’excedent per comerciar o per tenir reserves per al futur.
El que es veu aquí al davant és només la part inferior. Les sitges s’excavaven a la roca en forma d’ampolla, i el forat d’entrada era el més estret possible per poder-lo tapar. Es tapava amb una barreja de fang i palla i després col·locaven un element a sobre per senyalitzar-la.
Normalment no es reutilitzaven, un cop buides es feien servir com a contenidors d’escombraries. A la Ciutat Ibèrica d’Ullastret s’han trobat 200 sitges.
Les restes arqueològiques que podeu veure corresponen a un edifici de caràcter aristocràtic d’una de les famílies que conformaven les elits de la Ciutat Ibèrica d’Ullastret, amb més de 800 metres quadrats de superfície.
En el seu interior s’hi van recuperar béns de prestigi, que arribaven importats a través del comerç amb el món grec o el púnic, i que no estaven a l’abast de tothom.
És l’únic edifici de la ciutat que disposa d’una porta d’accés a través de la muralla. Un accés privat des de l’exterior que només es podien permetre les elits.
En aquest edifici també s’hi van trobar més de 100 ofrenes fundacionals que eren dipositades a sota dels paviments. D’aquesta manera, simbòlicament protegien l’entrada a l’interior de les estances.
En aquest punt, les restes arqueològiques que podeu veure corresponen a cases estàndards, que estaven formades per una o dues estances i podien arribar a mesurar 30 o 40 m2. Les parets estaven construïdes a partir d’una base de pedra i tovots de fang.
La societat ibera desenvolupava la seva vida a l’interior d’aquestes estances: dormir, cuinar, emmagatzemar… Sovint aquestes cases disposaven d’una zona porticada a l’exterior, on també es desenvolupava bona part de la vida quotidiana ibera.
Sabem que el territori al voltant de la ciutat estava densament ocupat i explotat. La població sortia cada dia a fer les feines del camp, a tallar llenya, a extreure pedra… Múltiples activitats que es desenvolupaven en el dia a dia a l’exterior de la ciutat.
Us trobeu a la part alta del turó, on hi havia almenys dos temples. Davant vostre podeu veure el temple més antic, de planta rectangular i el més petit dels dos. Al seu costat (parcialment sota l’edifici del museu) hi havia l’altre temple, cronològicament més recent i més gran.
Aquests temples estaven decorats amb cornises, elements estucats i pintats. També s’hi han trobat restes dels paviments de morter de picadís de ceràmica, en alguns casos amb tessel·les.
De la religió ibera hi ha poques dades, però se sap que és una religió animalística: adoraven per exemple, el llop. També adopten déus procedents d’altres pobles del Mediterrani, com per exemple el déu Bes (egipci) o bé la deessa Demèter (grega) vinculada amb la fertilitat de l’agricultura.
La ciutat Ibèrica d’Ullastret era una ciutat dual, és a dir estava formada per dos grans nuclis d’hàbitat: El Puig de Sant Andreu, on sou ara, i l’Illa d’en Reixac. Des d’aquest punt podeu veure l’Illa d’en Reixac, que estava envoltada per un estany navegable.
Els dos nuclis de la ciutat ibèrica d’Ullastret estaven separats físicament però a la pràctica convivien i treballaven de forma conjunta.
L’antic estany d’Ullastret, que s’alimentava amb les aigües del riu Daró, es va dessecar a la segona meitat del segle XIX per obtenir més camps de conreu.
A l’esquerra de l’Illa d’en Reixac hi podeu veure el turó del Puig de Serra, on hi ha la necròpolis associada a aquesta ciutat. Va ser excavada entre 1982 i 1986.
En època carolíngia, en aquest punt es va construir un petit castell de planta trapezoïdal. És una de les construccions medievals militars més antigues de l’Empordà. Se’n conserven restes de murs i els basaments de les quatre torres cantoneres. Tres de les torres es van construir de nou. Per la quarta, que és la més gran, es va aprofitar la torre ibèrica que teniu davant a la dreta. Per reforçar la defensa del castell hi havia dos fossats. Aquest castell, anomenat castellum Uellosos, surt esmentat diverses vegades a l’escassa documentació que es conserva del segle IX i principis del X. Us convidem a veure la recreació del castell, edificat sobre les ruïnes de la ciutat ibèrica, escanejant un QR que trobareu en aquest mateix panell.
Una mica d'història
El poblat ibèric del Puig de Sant Andreu és el nucli urbà més gran d’aquesta civilització descobert fins ara a Catalunya. Està situat en un petit turó, al nord-est del poble d’Ullastret, des d’on es domina el paisatge suau i tranquil de l’Empordà que tantes vegades va ser font d’inspiració de l’escriptor Josep Pla. Les excavacions arqueològiques han posat al descobert alguns dels elements patrimonials més importants d’aquest jaciment.
El jaciment ibèric del Puig de Sant Andreu va ser descobert a inicis dels anys trenta del segle passat encara que, per diferents motius, no es varen iniciar intervencions arqueològiques fins l’any 1947. En aquest sentit, el principal element que es va posar al descobert durant aquests primers anys d’excavacions fou un tram important de la muralla que protegia l’assentament per la banda occidental.
El primer assentament amb continuïtat que va haver-hi en aquest turó, però, va ser un poblat d’inicis de l’edat del Ferro, establert en el darrer quart del segle VII aC, del qual se’n coneixen bàsicament els materials. El poblat ibèric es comença a construir a la segona meitat del segle VI aC i la primera fortificació data, molt probablement, de les darreries d’aquest segle. Més endavant, a la primer meitat del segle IV aC, aquest recinte experimentarà una important reforma. En aquest moment s’amplia l’assentament de forma considerable, amb la construcció d’un nou perímetre emmurallat que va incorporar la zona nord i el vessant oriental del turó. Algunes intervencions de recerca arqueològica recents, basades en prospeccions geofísiques i en sondejos puntuals, han permès documentar també l’existència d’un monumental fossat defensiu, excavat enterament al substrat rocós, que transcorre en paral·lel al traçat occidental de la muralla que constitueix el sector més vulnerable de tot el recinte murat.
Amb l’arribada dels romans a la zona, en el context de la Segona Guerra Púnica, es va iniciar un procés de transformació en el sistema d’ocupació i explotació econòmica del territori que va portar a l’abandonament forçat de l’indret a finals del segle III o inicis del segle II aC.
L’Illa d’en Reixac és l’altre assentament iber que, conjuntament amb el Puig de Sant Andreu, conformen la ciutat ibèrica doble d’Ullastret. Es situa a l’extrem nord-occidental del terme municipal d’Ullastret, a uns 300 metres del Puig de Sant Andreu i a uns 500 metres de la necròpolis del Puig de Serra (Serra de Daró). La toponímia d’aquest lloc està íntimament relacionada amb la seva ubicació al bell mig de l’antic estany d’Ullastret.
Des de la prehistòria recent, la petita elevació on s’instal·larà l’assentament iber ja era una illa enmig d’un estany que s’alimentava, fonamentalment, amb les aigües procedents del riu Daró que aleshores era molt més cabalós que a l’actualitat. Aquesta llacuna va ser dessecada a la segona meitat del segle XIX per tal de convertir els terrenys en camps de conreu. Des de llavors, en determinades ocasions, ha recuperat la seva aparença original com a conseqüència d’episodis de pluja continuats i abundants.
L’assentament iber va ser descobert durant els anys seixanta del segle passat i només s’ha excavat una petita part. No obstant, l’any 2012 es va poder fer un estudi geofísic del terreny, amb un equip d’especialistes internacional, que va permetre obtenir una visió de conjunt de les restes que queden encara per desenterrar. En total, s’ha pogut estimar que aquesta part de la ciutat ibèrica d’Ullastret ocupava unes 5 hectàrees de superfície i, malgrat que disposava d’una defensa natural amb l’estany que l’envoltava, va estar encerclada per una potent muralla de més de 3 metres d’amplada.
Per poder accedir al lloc els ibers varen realitzar un gran obra mitjançant l’aportació de milers de metres cúbics de terra per construir un istme artificial que permetia connectar, per via terrestre, l’assentament iber amb un camí, dit en època moderna d’Empúries, que encara avui en dia conserva una part important del seu traçat. Des d’aquest camí, cap al nord, es podia accedir a la necròpolis del Puig de Serra i, uns quilòmetres més enllà, a l’assentament grec d’Empúries. Cap al sud es podia accedir a l’altra part de la ciutat, el Puig de Sant Andreu, i a les zones d’explotació agrícola així com als espais de producció metal·lúrgica ubicats a l’exterior del recinte emmurallat.
L’únic espai funerari associat a la ciutat ibèrica d’Ullastret es troba en un turó situat al sud-est de l’actual poble de Serra de Daró. Es tracta d’una necròpolis emplaçada a uns pocs centenars de metres al nord dels dos grans nuclis d’hàbitat ibèrics, l’Illa d’en Reixac i el Puig de Sant Andreu. Les intervencions realitzades dècades enrere varen permetre identificar i excavar una vuitantena de tombes de cremació que es van trobar molt arrasades.
El Puig de Serra és un turó situat al terme municipal de Serra de Daró, entre els antics estanys d’Adroher i d’Ullastret, actualment dessecats. Malgrat ésser un relleu de poca alçada, en el seu extrem més septentrional disposa d’una molt bona visibilitat cap al nord i en dies clars fins i tot es pot divisar la propera Empúries.
Entre els anys 1982 i 1986 es van fer treballs de prospecció i excavació al turó que varen permetre descobrir que al Puig de Serra, a més de de la necròpolis ibèrica, hi havia hagut un hàbitat de la primera edat del ferro i del període ibèric antic (segles VII-VI aC). Intervencions recents de prospecció geofísica i sondejos arqueològics han pogut constatar i ampliar les dades sobre aquest poblat, instal·lat a la plataforma superior del puig.
Unes dècades després d’abandonar-se el lloc com a hàbitat, el turó es converteix en una necròpolis vinculada als assentaments ibers de l’Illa d’en Reixac i del Puig de Sant Andreu. Els enterraments excavats a la zona corresponen al ritual de cremació del cossos, amb una cronologia dels mateixos que abraça des de mitjans del segle V fins al darrer terç del segle IV aC. El fet que es coneixen molt pocs exemples d’aquests tipus de necròpolis en el món ibèric a Catalunya, dóna una importància singular al jaciment que també està inclòs a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional del conjunt d’Ullastret.
Actualment s’està fent una revisió dels materials arqueològics exhumats amb l’objectiu de posar en valor el jaciment i els coneixements de què es disposa d’aquesta necròpolis. En els propers mesos es publicarà una monografia, la quarta de la sèrie monogràfica d’Ullastret, que inclourà la informació actualitzada referent a aquesta important àrea arqueològica.
El denominat castellum Uellosos, ubicat al cim del Puig de Sant Andreu d’Ullastret, és un dels pocs testimonis de l’arquitectura militar d’època carolíngia ben coneguts arqueològica i documentalment a Catalunya. Aquest castell hauria estat construït, molt probablement, entre els anys 761 i 785 per controlar i protegir de les escomeses àrabs els nous territoris conquerits pels exèrcits francs a l’extrem nord-est de la península Ibèrica.
Malgrat que aquest castell es coneix des de finals dels anys cinquanta del segle passat, quan va ser excavat per Miquel Oliva, en el moment de la descoberta es datava sense massa precisió entre els segles XI i XIII i no se li va donar molta importància. Atès que l’objectiu principal de les intervencions arqueològiques en aquesta zona i en aquell moment eren les estructures d’època ibèrica, una part de les restes arquitectòniques del castell varen ser desmuntades.
El castell es va construir sobre l’antiga àrea sagrada de la ciutat ibèrica i actualment es conserven, sobretot, restes de la muralla meridional i els basaments de les quatre torres cantoneres. Aquest recinte fortificat era de petites dimensions, de planta trapezoïdal, i tenia dos fossats a la banda septentrional i occidental per reforçar-ne la defensa. A partir de l’escassa documentació catalana que es conserva del segle IX i principis del segle X, s’ha pogut deduir que s’anomenava castellum Uellosos, essent una de les construccions militars més antigues de l’Empordà.
La construcció del castell en aquest turó s’ha de relacionar amb la seva posició estratègica i, encara que es tracta d’una petita elevació, des d’aquí es podia controlar una gran extensió del territori circumdant. Sobre les restes del castell, abandonat cap a mitjan/segona meitat del segle X, es construí l’església de Sant Andreu de l’Estany que es data, a partir de la documentació conservada, almenys del segle XIII. La nau d’aquesta ha restat integrada, parcialment, com a part de l’estructura arquitectònica del museu monogràfic construït a finals dels anys cinquanta del segle passat.
L’any 2019 es va realitzar una recreació virtual d’aquest castell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, amb la voluntat de fer-lo visible i intel·ligible per al gran públic. Per la seva reconstrucció s’ha emprat el mateix procés que es va seguir en la reconstrucció de la ciutat ibèrica d’Ullastret, caracteritzat pel rigor científic en la part arqueològica i pel màxim realisme en la presentació visual. En aquest sentit, per a la part històrica, s’ha comptat amb la col·laboració i assessorament de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona.
Més informació
La seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya disposa d’un petit museu monogràfic, inaugurat l’any 1961, que mostra una selecció d’objectes sorgits de les excavacions realitzades en els jaciments arqueològics que conformen el conjunt ibèric d’Ullastret.
Al vestíbul d’entrada al museu es troba una sala immersiva, de petit format, on es projecta un audiovisual que recrea, a través d’una història fictícia, com era la ciutat ibèrica d’Ullastret a l’entorn de l’any 250 aC mitjançant modernes tècniques de reconstrucció virtual.
A la seu d’Ullastret del Museu d’Arqueologia de Catalunya pots viure l’experiència de recórrer els carrers d’una ciutat ibèrica de fa més de 2200 anys gràcies a una sala de projecció immersiva on es pot visualitzar un audiovisual concebut a partir de la reconstrucció 3D de la ciutat ibèrica.
La sala immersiva s’ha dissenyat com a un espai per veure l’audiovisual en petit grup, inspirat en l’innovador concepte magic box, un format que ens permet mostrar un projecte de noves tecnologies a tots els públics i de forma col·lectiva. La sala disposa d’uns 10m² de superfície, per tal de reproduir el més acuradament possible les mides d’una estança d’un habitatge iber comú.
L’audiovisual, d’un sis minuts de durada, fa un viatge oníric a través dels carrers i cases de la ciutat ibèrica. La història està narrada per un membre de l’elit que recorda moments dramàtics de la seva vida a la ciutat, juntament amb alguns dels animals totèmics dels ibers que tenen també un paper important en la narració. Per tal de potenciar l’experiència immersiva també s’ha dedicat una important atenció a la banda sonora i als efectes d’àudio, amb gravacions de so ambient originals de l’entorn natural i del jaciment. L’audiovisual està disponible en català, castellà, francès, anglès i alemany.
El conjunt ibèric d’Ullastret es està declarat zona arqueològica - Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) des de 2014.
Des de 1998 també forma part de la Ruta dels Ibers.
Et podria interessar
Compra entrades i consulta horaris, tarifes, serveis, accessibilitat i com arribar-hi.
Vine al MAC Ullastret i gaudeix d’una oferta d’activitats lúdiques, experiencials i educatives pensades per a tot tipus de públics.
Les peces més importants d’Ullastret et donen les claus per entendre la cultura ibera a Catalunya en una exposició immersiva.
Aquest cap tallat en un ritual de guerra de fa més de 2.000 anys és una finestra a la brutalitat del passat.
