L’art, el culte i la ciència units en una figura eterna
Els habitants d’Empúries encarreguen, al segle II aC, la creació d’aquesta figura a un taller situat a la part oriental del mediterrani. L’estàtua representa Asclepi, déu de la medicina grec.
La figura mostra les característiques pròpies del període hel·lenístic: proporcions harmonioses, elegància i un gran detall anatòmic. És un clar reflex de la influència grega a tota la conca mediterrània.
Asclepi, déu de la curació, va ser adorat primer pels grecs i després pels romans, que el coneixien com a Esculapi. Tot i que en alguns textos, com a l’Ilíada d’Homer, apareix com un semideu, la seva influència en la medicina era indiscutible.
Segons la mitologia, Asclepi era fill del déu grec Apol·lo i de la princesa Coronis. Mentre estava embarassada, Coronis és infidel a Apol·lo. Aquest, enfurismat, envia a Àrtemis a a matar-la, però Apol·lo acaba salvant el nadó i el confia a Quiró, un centaure savi que li ensenya medicina i cirurgia.
Asclepi es casa amb Epíone i té nou fills, entre ells Higiea i Panacea, noms associats a la salut i la cura. Asclepi ensenya l’art de curar als seus fills, i els seus descendents es converteixen en metges que transmeten el seus coneixements als grecs.
Tant bo era Asclepi curant els malalts, que Hades es queixava que no moria prou gent. Zeus, a petició del déu de l’inframón, acaba fulminant a Asclepi amb el seu llamp.
Durant l’època hel·lenística es construeixen molts temples en honor seu, sempre en llocs elevats i prop de fonts curatives.
Els temples són espais de sanació, plens de serps sagrades, símbol de regeneració vinculat al mite d’Asclepi. Avui, el seu bastó amb una serp enrotllada és el símbol universal de la medicina.
Per curar-se, els malalts havien de purificar-se rentant-se a les fonts i passar la nit al temple en un procés que s’anomenava Incubatio. En somnis, Asclepi els revelava la cura. Un cop guarits, oferien un sacrifici i explicaven la seva experiència en tauletes votives.
Tot i que inicialment es va identificar l’estàtua d’Empúries com Asclepi, alguns estudis també apunten a Agatodèmon, protector d’Empúries, o Serapis, un déu alexandrí al que els emporitans retien culte.
Una cosa és segura: l’Estàtua del Déu Asclepi formava part d’un temple relacionat al culte de divinitats protectores i sanadores.
L’estàtua es va descobrir durant les excavacions de 1908 dirigides per Puig i Cadafalch. Va ser traslladada al Museu d’Art i Arqueologia de la Ciutadella (antecessor del MAC).
Ràpidament, sota l’esperit noucentista, es va convertir en un símbol de les arrels gregues de la cultura catalana.
L’escultura destaca pel seu estat de conservació excepcional, sent una de les poques estàtues de déus grecs ben conservades fora de Grècia.
El 2008, coincidint amb el centenari de la troballa, es va estudiar, restaurar, i se li van incorporar els braços, que fins aleshores no s’exposaven junts.
Aquell mateix any, l’estàtua va retornar a Empúries, on es pot admirar en el seu context original.
Nom tècnic
Estàtua d’Asclepi
Datació
Segle II aC
Cultura
Grega hel·lenística
Ubicació troballa
Neàpolis d’Empúries
Material
Dos tipus de marbre (Illa de Paros i de Pentèlic)
Tècnica
Escultura
Mides
2,20 m amb la base
On està?
A l'exposició "Empúries. Port de cultures"
Et podria interessar
Et podria interessar
Cada peça té una història a explicar. Explora la nostra col·lecció en línia!
Recorre els carrers per on grecs i romans van passejar ara fa més de 2.000 anys. Un jaciment únic a Catalunya
La col·lecció d’un jaciment clau per entendre la història de les civilitzacions grega i romana en la seva expansió pel Mediterrani.
Explorem les històries que amaguen els jaciments de Catalunya i coneixem una mica més el patrimoni arqueològic català.
