Capitell esculpit en marbre

Aquest capitell ocult durant segles ens mostra l’espoli i la recuperació de restes romanes en l’arquitectura de l’edat mitjana

L'any 1969, durant les obres de restauració de l'església preromànica de Sant Miquel, es va trobar aquest petit capitell de marbre, romà, d’estil corinti clàssic, tot formant part del tapiat d’una obertura. D’on procedia i com hi havia anat a parar?

Un element de l’arquitectura domèstica romana 

El capitell presenta quatre cares decorades amb fulles d’acant que es converteixen en volutes als angles. Una palmeta simplificada corona la peça. Descartat un origen medieval, podem suposar que es tracta d’un capitell procedent d’una vil·la romana tardana (segle V) situada a la plana penedesenca. 

Quan, a inicis del segle X, el comte Sunyer i el bisbe Teodoric construeixen la primer església, la decoren amb elements arquitectònics del món romà per afegir-li valor. El bonic capitell de marbre podria haver estat ubicat en un dels arcs triomfals, o en una finestra. 

Recuperat en el tapiat d’un arc triomfal 

La història no acaba aquí. Quan entorn 1968 es van fer obres a l’església, es va destapiar l’arc triomfal de ferradura que separava l’absis de la nau nord en l’edifici preromànic, amb la intenció de posar-lo en valor. Segons sembla, i ho coneixem per notícies orals, dins el tapiat es va trobar el capitell, que havia estat amortitzat en un moment indeterminat, a partir del segle X.