Els canvis d'escenari d'un mosaic de Barcino

Aquest fragment de mosaic representa un ictiocentaure, un monstre originari de la mitologia grega, meitat home i meitat cavall marí, que formà part del seguici del déu Posidó. Subjecta amb la seva mà dreta un cargol de mar que utilitza com a instrument de vent i, amb l’esquerra, s’intueix com subjecta un dofí. Si bé l’ictiocentaure no estava associat a cap mite, va gaudir de molta popularitat en l’art hel·lenístic i romà fent costat a hipocamps, tritons, nereides i multitud d’animals marins.

Aquest exemplar s’emprà per decorar el paviment de les termes ubicades a l’actual plaça de Sant Miquel de Barcelona, més concretament al frigidarium, l’espai on es localitzaven els banys freds del recinte. Aquestes termes podrien tractar-se de les finançades a principis del segle II dC pels il·lustres senadors de Bàrcino Luci Minici Natal pare i fill.

Prop el segle V, les termes van donar pas a una basílica cristiana i, al segle XII, es construí l’església de Sant Miquel, que aprofità el mosaic com a paviment a l’interior de la nau fins a l’enderrocament de l’edifici l’any 1868. Rere la seva estada al Museu Municipal de Belles Arts, l’any 1932 ingressà al Museu d’Arqueologia de Catalunya.