Mosaic de les termes romanes de Sant Miquel

Els canvis d'escenari d'un mosaic de Barcino

Aquest fragment de mosaic representa un ictiocentaure, un monstre originari de la mitologia grega, meitat home i meitat cavall marí, que formà part del seguici del déu Posidó. Subjecta amb la seva mà dreta un cargol de mar que utilitza com a instrument de vent i, amb l’esquerra, s’intueix com subjecta un dofí. Si bé l’ictiocentaure no estava associat a cap mite, va gaudir de molta popularitat en l’art hel·lenístic i romà fent costat a hipocamps, tritons, nereides i multitud d’animals marins.

Aquest exemplar s’emprà per decorar el paviment de les termes ubicades a l’actual plaça de Sant Miquel de Barcelona, més concretament al frigidarium, l’espai on es localitzaven els banys freds del recinte. Aquestes termes podrien tractar-se de les finançades a principis del segle II dC pels il·lustres senadors de Bàrcino Luci Minici Natal pare i fill.

Prop el segle V, les termes van donar pas a una basílica cristiana i, al segle XII, es construí l’església de Sant Miquel, que aprofità el mosaic com a paviment a l’interior de la nau fins a l’enderrocament de l’edifici l’any 1868. Rere la seva estada al Museu Municipal de Belles Arts, l’any 1932 ingressà al Museu d’Arqueologia de Catalunya.