Si bé el seu origen és un misteri, sabem que en els seus gairebé 2.000 anys de vida ha canviat de cossos i d’usos moltes vegades. Va ser tomba d’una reina i fins i tot una font d’aigua.
Fet de marbre del Proconès, un material molt preuat pel seu blanc pur, el sarcòfag mostra una escena de cacera en relleu.
Dos homes a cavall persegueixen un lleó amb llances, avui desgastades pel pas del temps. Aquesta imatge s’inspira en els mites d’Adonis i Melèagre, relacionats amb la cacera d’un senglar mitològic. El difunt, però, va optar per un lleó, considerat un animal més noble.
Aquests tipus d’escenes estan molt vinculades a la popularitat de les Venationes, uns espectacles de caceres de feres celebrades als amfiteatres de tot l’Imperi Romà.
Els sarcòfags romans sovint representaven escenes èpiques per exaltar els valors del difunt. En aquest cas, el context de caça i la presència de Virtus, deessa del valor i la fortalesa militar, indica quines qualitats es veneraven a la societat romana.
La bellesa i mestratge artístic dels sarcòfags romans els van fer desitjables durant segles. Aquestes obres no només es van imitar, sinó que també es van reutilitzar.
I el Sarcòfag de la Cacera del Lleó, una peça excepcional, va tenir diverses vides.
Segons manuscrits de la Biblioteca de Catalunya, aquest sarcòfag va contenir, fins al 1423, les restes de Peronella d'Aragó, reina d'Aragó entre 1137 i 1164. La monarca havia expressat el desig de ser enterrada a la catedral de Barcelona, on es trobava la peça.
Però la seva història no acaba aquí. A principis del segle XVI, Lluís Desplà, rector i 44è President de la Generalitat de Catalunya, va adquirir diversos sarcòfags, entre ells aquest. El va traslladar a la Casa de l'Ardiaca i el va convertir en una pica de font.
No va ser fins al segle XX que l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el va recuperar. Finalment, va ingressar a la col·lecció del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), on avui es conserva no només com a testimoni de la vida i la mort de l’Imperi Romà, sinó també del seu fascinant periple.
La innovació tecnològica i les noves narratives són pilars fonamentals en la nova manera d’entendre una exposició.
Introduir ubicació actual del tresor
De sepulcre a pica de font en un periple de gairebé 2000 anys
Nom tècnic
Sarcòfag amb la representació de la cacera del lleó
Datació
Voltants del 230 dC
Cultura
Romana
Ubicació troballa
Barcelona
Material
Marbre del Proconés (Màrmara, Turquia)
Tècnica
Esculpit, Relleu
Mides
77 x 205 x 82 cm
On està?
A l'exposició de Barcelona "IMPERIVM. Històries romanes"
Descobreix què volia dir ser romà des d’una mirada contemporània a l'exposició de llarga durada del MAC!
